Pere Salinas
juny-juliol 2011
I
Passejar per damunt la ferralla.
A cada pas
sentir com l’òxid penetra pell endins.
Dibuixar un crit.
L’ollal perforat, podrit,
esmolat per matar la nit.
Esquerda sota la veu
en una teranyina de filferro i vidres.
El salt des de fora.
II
El solc que deixa el cadàver
arrossegat des de bon matí
fins que la boira l’esborra.
Cloenda dels rellotges.
Apaivagar la remor de les hores
i dels dies.
Sang i mel
ombregen el sutge
i glopegen fracàs.
III
L’arrel i la ferida,
l’habitació cosida i estripada
i desfeta i adolorida.
El Jackson s’omple de groc
a voltes de verd.
Sense paisatge.
Una ma dolça
mesura las diferències.
Són les dotze.
IV
La casa dels altres,
el temps dels altres,
el somriure dels altres.
Els altres.
No hi ha espai, ni temps,
ni els altres.
No van be les hores:
es multipliquen i alenteixen
dins un desert sense sorres.
V
La paraula no dita.
L’omissió de la gran caiguda.
La cota zero.
La porta blanca, la bata blanca,
la gassa blanca.
La crosta dura.
Tan se val tanta neu en la mirada.
La llum és vermella.
La sang, grisalla.
VI
Cansa veure com corren,
com fugen.
Per la por,
per les escales,
per les portes d’emergència,
per les agències de viatge.
Fugen per cansament,
per rellotges que no donen hores,
pel fang de les paraules.
VII
Demà serà un altre dia.
No te biografia.
Demà.
El salt des de dins,
cap el forat del vertigen.
La clova esclafada.
Temps de sabotatge.
El blau tremola
sota un llit d’escumes.
VIII
L’aranzel es paga.
Un llangardaix perd la cua
i un horitzó la seva perpendicular.
Remor a les mans.
L’abast suïcida
del somni.
Tota hora passada
pesa i espera al clatell
del temps.
IX
L’ocell i el vol.
El desig de tornar
al punt que ja s’esborra.
L’aigua i la petjada
sense sorres.
L’alè del guepard.
La terra i el vent.
L’aspror de la pols
dins la mirada.
X
Qui cridarà demà:
Avui.
L’herba cicatritza la terra.
La teva mà pastarà
la llum
i les seves escletxes.
Ahir:
El traç sec del burí.
Llimadures de zenc.
XI
No és un joc.
48, 13, 3, 2,
El joc juga amb nosaltres.
9, 18, 18,
Qui ha trencat
el bocal de vidre?
Zero.
El joc s’atura.
Hem guanyat.
